Dies previs a la diada de Sant jordi, els nostres residents assajant l'obre de teatre.
Les pobres jovenetes que se les menjarà el drac.
La pastoreta que oferirà les ovelles al drac (per mi, la mes llesta).
La Reina, la princessa i en Sant Jordi.
I la nostra... narradora
I SANT JORDI JÀ HA ARRIBAT.
El matí va començar amb el regal de la rosa a tots els nostres residents, mentre el personal decorava la residència pels actes festius de la tarda. El concurs de poesia i l'obre de teatre "La llegenda de Sant Jordi"
Només va presentar poesia la familia d'en Pablo:
TU SILENCIO
Se está rompiendo la luna, con los cristales del agua.
En mi corazón se rompe la luna de mi esperanza.
¿Ay compañero que fuiste conmigo buscando el alba
cuando se tornó en silencio, el eco de tus palabras!
Y me quedó vacía, con tu silencio mi alma,
¡Ay compañero que fuiste, conmigo buscando el alba!
La categoria de PERSONAL DEL CENTRE, els premis va ser els següents:
1r premi OLGA NUÑEZ (la fisio)
En Caliu hay muchas rosas, tienen muchos años, pero todas son hermosas.
Unas están muy quietas y calladas, pero otras siempre tienen ganas de marcha.
A todas horas quieren pipí, y en el gimnasio siempre me hacen reir.
Nuestras rosas requieren continuos cuidados, y nosotros se los damos con agrado.
En esta residencia también hay caballeros, ante los cuales, me quito el sombrero.
No salvan princesas, pero son muy valerosos,
se esfuerzan en la gimnasia, aunque a veces se quejan un poco.
También tenemos un periquito, que se llama Federico.
Es fiero como un dragón y los abuelos le quieren un montón.
2n premi: ESTHER AROCA I ELENA GALDEANO (dire i coordi)
Entre blancos pañales mojados y estapados baberos vomitados.
Transcurre en CALIU la diada, llena de las rosas más esperadas.
Cien veces se repite la historia, del caballero de armadura notoria,
y es que en nuestro humilde centro, la memoria se pierde en el adentro.
Rosas, banderas y dragones cubren todos nuestros salones.
Más libros bien poquitos están todos en un rinconcito.
Disfrutad de nuestra fiesta, que entre alzheimers y demencias,
Sant Jordi nuestro patrón, se olvidó de matar al dragón.
3r premi: SORAYA HERNÁNDEZ (t. social)
PRINCESA
Princesa, encara somies desperta. Et passes les nits mirant si la llum és plena.
Ell es passa els dies mirant els colors de les roses i dels teus ulls a l'horitzó.
Escolta la brisa que crida el teu nom. Núvols que dibuixen amb sucre el teu cor.
Ell es passa els dies voltant pel món, buscant els dracs, cantant l'amor.
Princes, encara somies desperta. Et passes les nits mirant si la llum és plena.
Però ell, sempre ho està.
Per la categoria de RESIDENTS:
1r premi va ser per la SRA. PILAR RUMBEU:
Aquest mes d'abril ha estat entretingut, pintant roses el temps ocupat hem tingut.
Volíem que tinguessiu un bon record, i les roses les hem pintat de tot cor.
Cada rosa que amb molt esforç pintàvem, amb molt carinyu amb vosaltres pensàvem.
Hem fet tot el que hem pogut, i hem treballat molt a gust.
Perquè aquest St Jordi fer-vos un detall volem, ja que nosaltres a tots us estimem.
Volem que la intenció sapigueu, que ho hem fet lo millor possible, entengueu.
Però lo millor per nosaltres, és que ens ha servit per fer-nos amics, gràcies a vosaltres.
2n premi per la SRA ENRIQUETA MARTÍNEZ:
EL SANT JORDI QUE VA DURAR POC
Sant Jordi ve abans de l'estiu, és el dia de la rosa i el llibre.
És molt celebrat aquest dia tan festiu on tota cuca viu.
Abans, cada any, per Sant Jordi a la fira del llibre anava.
El meu marit una rosa em regalava i jo un llibre li comprava.
Això poc va durar. Regalar una rosa és fàcil, però un llibre és difícil d'encertar.
I com que no se'ls llegia, li vaig deixar de comprar... I aquí es va acabar.
El 3r premi va estar compartit: SRA PILAR GIBERT:
SANT JORDI ÉS AMOR
La paraula AMOR és amb el que penso, quan de Sant Jordi de parlar sento.
És una diada molt romanticona, que omple de color tota Barcelona.
La Rambla i el Passeig de Gràcia, fan un goig que ennuega l'ànima.
La ciutat es vesteix de gala, per la festa de la nostra diada.
Roses vermelles i llebres a doijo, senyeres penjades de totes les balconeres.
Que a Barcelona s'ha de venir i d'aquest dia gaudir.
3r premi per la SRA SOCORRO ARCOS:
VIDA QUE ANIMAS MI VIDA
Vida que animas mi vida, dueña de todo mi ser
por ser por mi tan querida, te confirmo mi querer.
Yo soy quien jamás te olvida, quién te ama de corazón,
eres la luz que en pleno día la veo resplandecer.
Más tengo en el entender que no es mi dicha perdida,
aunque el mismo firmamento, se interponga entre los dos.
Yo te juro por mi amor, que es tuyo mi pensamiento.
Cuando se llega a querer como yo te quiero a ti,
aunque se quiera olvidar no se puede conseguir.
Y mira que yo he querido llegar hasta aborrecerte,
pero no lo he conseguido y me alegro de mi suerte,
porqué veo que he nacido tan sólo para quererte.
Un millón de besos.
(Aquest poema se'l va escriure el seu marit quan festejaven, ella el recita de momòria)
Finalmet vam llegir la resta de poemes entregats pels notres residents:
SANT JORDI MATA L'ARANY
Sant Jordi és per primavera, i a la primavera la sang altera.
Surten les flors un milió i la rosa és la millor.
El drac tenia la gent atemoritzada i les noies del poble es menjava.
Hi va haver batuda, quan li va tocar a la princesa.
I el cavaller Sant Jordi va donar una bona tundra
Va matar al drac. Quina proesa!
I el poble li deia:
-Sant Jordi, mata l'aranya!
-No és aranya és un dragó.
-Sant Jordi, mata l'aranya! mátala amb una canya, i amb una llança i el bastó mata al dragó.
(ROSA TURBAU)
Un altre poema del SR JOSE Mª MORANCHO:
TRADICIÓN DE SANT JORDI
Sobre la tradición de Sant Jordi, alguien me ha preguntado;
y yo sólo he podido decirle, que en noticias soy muy pobre.
Se que Shakespeare escribió Otelo y que Cervantes nos regaló su Quijote,
y que gracias a estos grandes escritores,
esos días se regalan muchos libros y contentos los vendedores.
Que el caballero y el dragón, en una buena pelea se enzarzaron,
para que de la sangr del animal, una rosa saliera sin mal.
También puedo decir de esa gran "diada",
que un buen libro y una hermosa rosa se regalan,
que la tradición es bien sencilla y a ver si todo el mundo se anima.
Un altre de la SRA JOSEFA MUÑOZ:
LAS TRADICIONES DE UN PAIS
En el hospital estando un día y gozando de buena compañía,
un familiar nos trajeron dos rosas, bien grandes y bien hermosas.
Sant Jordi nos recordó que era y a pesar de ser yo de afuera,
y de tradiciones muy sureñas, me parece una fiesta estupenda.
Para San Bartolomé en mi pueblo sacamos,
al santo en procesión y lo paseamos,
y en medio del campo lo dejamos para en dos días ir a por él a buscarlo.
Para San Antonio en mipueblo bailamos y buenas cestas de comidas nos amarramos
y bien contentos al campo vamos y con todos los amigos lo disfrutamos.
Bonitas son todas las tradiciones, de todas las tierras de España.
Que todo lo que se haga en compañía y de buen agrado, produce mucha alegría.
L'OBRE DE TEATRE "LA LLEYENDA DE SANT JORDI"
(La Rosa és la nostra narradora, la que llegeix tota la història.)
ROSA: Bona tarda. Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un regne molt bonic, on el rei i la reina d'aquest, feien festes per a tot el poble...
ROSA: Però, un dia, va arribar a la contrada un drac monstruós, amb les urpes llargues i l'alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s'empassava les persones vives. Al teniu aquí a la vostra esquerra. Llavors es va acabar les feste.
Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam.
ROSA: Quan s'acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense. El rei convocà una reunió, on van decidir que farien un sorteig i li donarien al drac una noia cada dia, perquè se la menges.
Primer li va tocar a la Roser, la filla del jardiner. El bufó de la cort, la va acompanyar fins a la cova del drac.
Un altre dia li va tocar a la Pilar la filla del vidrier.
PILAR: no, no, jo no, ajudeu-me!!!
ROSA: I el següent dia li va tocar a la Gabriela, la filla de la teixidora. Ella però hi va anar resignada i no va dir res.
Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir:
REY (TERESA): perdoneu a la meva filla i, a canvi, us donaré la meitat del meu regne.
REINA (ÀNGELA): Us ho demano si us plau, deixeu la meva filla.
ROSA: El poble els hi va negar, i els reis van demanar vuit dies per a plorar la seva filla. Arribat el dia, el rei va ordenar al bufó de la cort que acompanyes a la princesa davant del drac. El bufó va agafar un petit carro reial per portar-la i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.
ROSA: Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d'una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat, el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d'aquell enorme drac.
ROSA: Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d'un cop la va clavar al bell mig del cor del drac.
ROSA: De cop, de la sang del drac que li ragalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d'amor.
ST JORDI (JOSEP): Té princesa, aquesta rosa és per tu!
PRINCESA (ENRIQUETA): Gràcies, Sant Jordi. Estic molt contenta.
I es van fer un petó
ROSA: El rei li va demanar que es cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne. Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d'aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.
Per això el dia de Sant Jordi els homes regalen una rosa a la persona que més estimen, i les dones un llibre. Les llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin boniques. I si aquell regne encara existeix encara estan celebrant la gran proesa de Sant Jordi.
I acomiadem la diado amb un escrit que van penjar a l'herboristeria L'OM de Sant Feliu de Llobregat.
LOS DESEOS DE UN ANCIANO
Deseo que me hagas sentir que soy amado, que soy útil todavía, que no estoy solo. Deseo permanecer en mi casa o en la tuya. Deseo que cuando comamos en la misma mesa me des conversación a pesar de que yo apenas hable. Deseo que me visites a menudo en la residencia en caso que te veas obligado a internarme en ella. Deseo que me ames por lo que soy y no por lo que tengo. Deseo que me des cariño y comprensión en esta última etapa. Deseo que no bromees de mi paso vacilante o de mi mano temblorosa. deseo que comprendas mi incapacidad de oir como antes y que, por tanto, me hables despacio y claro, pero sin gritar, si no lo necesito. Deseo que tengas en cuenta que mis ojos se están nublando y que no me eches en cara ni te rías de mí, cuando tropiezo o derramo la taza del café sobre la mesa. Deseo que tengas tiempo suficiente para escucharme sin prisas aunque lo que yo te diga te importe poco o nada. Deseo que no me digas: "ya me has contado tres veces lo mismo" y que me escuches como si fuera la primera vez que te lo cuento. Deseo que me recuerdes los aciertos y éxitos de mi vida pasada y que no me hables de mis errores y fracasos. deseo poder sentir la caricia de tu mano sobre la mía y escuchar sin agobiarme palabras suaves de ánimo. Cuando esté al final de mis días háblame entonces de la misericordia de Dios. Gracias, mil gracias, por atender mis deseos. Un día otros los harán posibles para ayudarte a ti, porque el tiempo va pasando para todos.
ESPEREM HAVER CONTRIBUIT UNA MICA AQUESTS DESITJOS I GRÀCIES A TOTS ELS FAMILIARS QUE HEU PARTICIPAT EN AQUESTA DIADA. MOLTES GRÀCIES.